Distorsions cognitives

Introducció

El funcionalisme de Skinner es va veure molt limitat, ja que no podia conèixer res més més enllà de la conducta observable. Així doncs, els desitjos, intencions, les emocions o la motivació per exemple quedaven fora de l'abast de la matèria.

 Cap als anys seixanta neix com a evolució natural d'aquesta teoria el cognitivisme, que té com a pares a A. Ellis i a A. T. Beck. Aquesta teoria el que fa és afegir un element clau en l'esquema conductual de Skinner: E-R-C (estímul, resposta, conseqüència), aquest element clau és l'organisme, es a dir estudia els processos interns. Així l'esquema anterior passa a ser: E-O-R-C.

Aquest nou esquema permet la llibertat individual en quant a que davant dels estímuls cada persona pugui reaccionar diferent en funció del seu organisme.

Des d'aquesta base els teòrics del cognitivisme defensen que la persona actua i sent en funció dels tipus de pensaments que té. Per tant hi ha formes de pensar més negatives que d'altres i aquestes són les causants per exemple de: alteracions emocionals, conflictes amb les relacions amb els altres o afecten en la forma de veure la vida a les persones.

El que intentaran Beck i Ellis a partir d'aquí és detectar aquestes distorsions cognitives i modificar-les per a convertir-les en pensaments més ajustats a la realitat.

Tipus de distorsions cognitives

N'hi poden haver més, però ens centrarem en dotze:

1. Generalització excessiva: Consisteix en fer abstraccions generals sovint erroneas.  Per exemple: Una dona cuina, se li crema el menjar i d'aquí arriba a la conclusió que no sap cuinar. O un altre pot ser: La mateixa dona o una altre va a comprar, li tornen malament el canvi i pensa:- tothom em roba.
2. Abstracció selectiva: Només pensar en la part que no s'ha fet com es voldria. Per exemple: Una persona fent una magnifica exposició, al acabar només pensa en una paraula que ha dit malament durant la xerrada. O un àrbitre d'un partit que pita un penal incorrecte, i tot i haver fet un bon arbitratge durant tot el partit només es queda amb aquella acció que ha fet malament. 
3. Polarització o pensament tot o res: Pensar en extrems. Per exemple: Un alumne que durant una classe li crida l'atenció el professor i respon pensant: sempre em criden a mi. Un altre exemple seria el d'un nen que fa alguna cosa malament, com deixar la tovallola de bany a terra, i la mare el renya dient-li mai fas res bé.
4. Desqualificar allò positiu: Desvalorar un fet positiu. Per exemple: He tret un 10 a l'examen però com que tothom ha tret bona nota no té valor. O el cas d'una persona que presenta un treball fet amb poc temps i tot i treure una bona nota pensa:- Ho he fet malament, si hagués tingut més temps ho hauria fet millor.
5. Llegir el pensament: Es basa en pressuposar intencions dels altres. Un exemple pot ser el cas d'un home que cau pel carrer i pensa :- Segur que tots els que m'han vist s'han rigut de mi. O en una parella, la dona li pregunta a l'home si l'estima. Ell respon que sí, però tot i així ella pensa que és mentida el que diu.
6. Endevinar el futur: Fer prediccions negatives infundades. Pot ser el cas d'una filla que no pregunta als seus pares si pot sortir perquè pensa que li diran que no. O d'una altre persona que anant a treballar es troba amb unes obres al carrer i es diu a si mateixa que es perdrà si ha de passar per la desviació.
7. Magnificació i minimització: Es basa en idolatrar o menysprear. Per exemple: L'equip X ha fitxat al jugador Y el qual ens farà guanyar tots els partits. O per contra, Una persona que va a una entrevista de feina pensant que els altres aspirants al lloc de treball són millors que ell.
8. Raonament emocional: Pensar basant-se només en sentiments. Per exemple: - Aquell noi somriu a tothom, per tant és un hipòcrita. O - aquella noia sempre em fa la punyeta, segur que és dolenta.
9. Etiquetar erroneament: Un cas pot ser  el d'una persona que veu que el carter s'ha equivocat de bústia i ha posat les seves cartes a la bústia del veí i pensa que tota la gent de correus és una incompetent. O el cas d'un universitari que suspèn un examen de la carrera i pensa que és tonto.
10. Auto-inculpació: Fer-se a un mateix culpable de fets en els quals no en tenim culpa: Per exemple: El meu marit se'n ha anat amb una altra dona perquè jo no el satisfaig. O una dona que pensa que un partit polític no va arribar a la majoria absoluta perquè ella no va anar a votar.
11. Personalització: Atribuir-se el mèrit o el desmèrit de forma personal. Un exemple pot ser un estudiant que pensa:- Gràcies a mi em fet bé el treball. O un porter que s'atribueix la derrota de l'equip pel fet de no haver pogut aturar un penal. 
12. Imperatiu categòric: Succeeix com a resultat de l'auto-exigència desmesurada. Per exemple: Un estudiant que pensa que no hauria d'haver sortit de festa abans de l'examen. O que si hagués estudiat més durant les vacances d'estiu no hauria suspès la recuperació del setembre. 

    

Reflexió

D'entrada, penso que el model cognitiu és menys objectivable que el conductiu ja que al entrar en joc els pensaments sembla molt més difícil portar a terme estudis experimentals que en el model anterior on només és tenia en compte la conducta que variava segons l'estímul rebut.

A més, de distorsions cognitives n'hi ha de molts tipus i moltes vegades categoritzar un tipus de distorsió és fa molt difícil per la petita diferència que hi ha entre elles. Aquest tipus de distorsions a més estan molt generalitzades, qui més qui menys pateix algun tipus de distorsió ja sigui en més o menys mesura, no crec en l'existència d'una persona que no tingui cap distorsió d'aquest tipus i si més no no m'entraria al cap; per tant, segons Ellis i Beck totes les distorsions d'aquest tipus han de ser tractades? perquè si fos així tindrien les consultes atapeïdes. 

En qualsevol cas, penso que la idea d'una civilització sense distorsions cognitives a cap nivell és un ideal massa allunyada de la realitat propia potser de civilitzacions futures.