Dessensibilització sistemàtica

Que entenem per dessensibilització sistemàtica?

 La dessesibilització sistemàtica és una tècnica que s'utilitza per a modificar la resposta que es dona davant d'un cert estímul que provoca ansietat i eliminar així conductes d'evitació d'aquella situació o element. La precursora d'aquesta tècnica va ser Mary Cover encara que es sol parlar més de Wolpe ja que és el que la va desenvolupar.

                                                   

Pràctica

Per a fer la pràctica teniem dos casos a elegir:

• Cas 1: Es tracta d'un nen d'aproximadament uns 7 anys d'edat que veient la TV amb la seva àvia va veure que un autobús havia tingut un accident. Des de aleshores va desenvolupar una fòbia als autobusos. A més, per circumstàncies del pare, la família es veu obligada a utilitzar aquest transport i per tant l'objectiu final mitjançant la tècnica és que el nen hi pugui arribar a viatjar sense patir ansietat.
• Cas 2: Era de una nena de la mateixa edat que el nen d'abans que durant el pati de l'escola l'havia picat una abella. A partir d'aquesta situació intentava evitar baixar a jugar al pati i si ho feia es quedava a un racó i tornava a entrar dins quan en tenia opció. A més al anar pel carrer també tenia ansietat només per el sol fet d'imaginar-se que una abella podria aparèixer del no res i picar-la.

Després hem fet grups de tres i amb dos companys més: en Fèlix i l'Adela hem dissenyat una possible intervenció dessensibilitzadora a la fòbia.

1. Com a primer pas podríem proporcionar-li al nen automòbils en forma de joguina. Començant així per els petits: motocicletes, cotxe, furgonetes... I avançar fins a arribar a autocaravanes  o camionetes fins arribar a l'autobús.
2. Fent servir la mateixa joguina, l'autobús, explicar-li un conte bonic en el qual aquell autobús n'és un dels personatges bons i fer-li imaginar com ell mateix i té un contacte o i puja per anar a un lloc que li agrada molt.
3. Veure per televisió dibuixos animats o autobusos que li produeixin una sensació agradable i de seguretat. Fins i tot mentre s'els mira podem donar-li menjar o alguna joguina per fer-li més agradable i suau la situació.
4. Fer anar al nen a la parada del bus a acompanyar els seus amics, però dient-li que no vindrà cap autobús perquè marxarem abans que arribi. Que vegi com els seus companys van contents i sense por cap a l'autobús. A més podem acompanyar-lo a buscar als seus amics a la parada un cop l'autobús ja sigui fora.
5. En aquest punt, podríem afegir al pas anterior una dificultat més; aquesta podria ser contemplar com arriba l'autobús a buscar als seus amics des d'un lloc llunyà on es senti segur i que vegi com després de classe surten tranquil·lament del mateix
6. Un cop ha vist des de lluny com arriba i s'ha acostumat a la situació se'l pot convidar a quedar-se amb els seus companys a esperar l'autobús des de la mateixa parada. A més també se'l pot premiar amb una llaminadura per fer-li baixar la ansietat.
7. Anar a veure un autobús parat acompanyat de familia o amics que li donin seguretat a més de amb el conductor perquè li expliqui que és molt més segur del que es pensa. Que el nen conegui les parts del mateix i el toqui per posteriorment entrar-hi acompanyat i fer un joc a dins per exemple per familiaritzar-se amb l'espai. Tot això dient-li amb antelació que l'autobús no es mourà de lloc.
8. A la situació anterior el conductor pot fer engegar l'autobús i tancar les portes, o inclús deixar-li fer a ell si s'hi veu en cor.
9. Amb el mateix autobús i el mateix conductor, oferir-li d'anar a un lloc que li agradi viatjant amb gent amb els que es senti segur i relaxat.
10. Aconseguir que viatgi amb bus sense patir gens d'ansietat i aconseguir relaxar-se mentre és a dins.

Reflexió

És una tècnica que alhora de tractar fòbies obté molt bons resultats. Perquè al cap i a la fi no són res més que respostes motores desproporcionades cap a certs estímuls aparentment inofensius o estadísticament poc perillosos.

Els problemes fonamentals i limitacions que ens hem trobat alhora d'elaborar la pràctica és la falta d'informació que tenim d'aquest presumpte nen. Per a poder dissenyar un pla de dessensibilització sistemàtica s'ha de realitzar un estudi del pacient per tal de conèixer el grau d'aquesta fòbia i la manera com se li representa a ell i per tant quins passos són els més adequats a seguir; dissenyant així la base on poder començar a construir l'escala dessensibilitzadora que el portarà a superar la seva por.

Al igual que cada persona és un món, cada fòbia és un món; que requereixen ser tractats segons aquestes premisses. Per tant les tècniques, pasos i terminis del tractament s'hauran d'adaptar a cada pacient.

Més enllà de la pràctica i de les fòbies, tota la teoria conductiva ens planteja una qüestió ètica molt interessant: Son les tècniques conductistes una tipus d'ensinistrament aplicat en humans? La resposta sembla sé evident, sí. 

Per tant, al igual que per certs trastorns mentals ens poden ser molt útils i per tant portar molts avantatges i beneficis a les persones, en mans equivocades o en desviacions interessades en poden resultar conseqüències fatals o inclús de domini. Al igual que ensenyem als nostres gossos a seure, ens poden ensenyar per exemple a consumir.