| Carl Rogers |
Carl Rogers va néixer a E.U.A, Chicago al 1902, al 1914 va anar al camp amb la seva família per dedicar-se a l'agricultura i la cria d'animals. Al 1919 es matricula a la facultat d'agricultura la qual abandona per anar a estudiar teologia.
També important va ser el viatge que va fer al 1922 a Xina per assistir a la Conferència mundial d'estudiants cristians. Aquesta li va permetre comparar la cultura oriental amb l'occidental i replantejar-se d'una altre manera la seva vida. Així doncs al tornar als Estats Units va abandonar els seus estudies teològics per començar-ne uns altres de caràcter psicopedagògic.
Al 1939 publica el seu llibre: The Clinical Treatment of the Problem Child molt influenciat i estimulat per les teories d'Otto Rank i de les corrents existencialistes. Amb aquest llibre es guanya la càtedra de psicologia clínica a Ohio.
Al 1942 forma les bases de la seva psicoteràpia centrada en el client una de les peces més importants de la psicologia humanista.
Més endavant, al 1944 torna a Chicago i munta el seu counseling center en el qual a part de psicoteràpia i fa investigació. A més escriu altres llibres com: Client-centered-Therapy a partir de les seves investigacions al centre.A més al 1957 també obté la càtedra de Psicologia i Psiquiatria per la Universitat de Wisconsin. Va experimentar la seva tècnica de psicoteràpia centrada en el client en el seu departament de psiquiatria obtenint molt bons resultats que tractarà al seu llibre de 1967: The therapeutic relationship and it's impact: A study of schizophrenia.
Al 1964 abandona l'ensenyament i es trasllada a Califòrnia al Western behavioural science institute. Al 1969 també fundarà el Center for the study of the person i despres The institute of peace.
Mor per un atac cardíac als 85 anys al 1987.
Psicoteràpia centrada en el client
És un tipus de psicoteràpia des d'un punt de vista de psicologia humanista. Parla de client i no de pacient perquè Rogers defensa que el seu client/pacient té la responsabilitat i llibertat en el seu procés terapèutic, és a dir és una peça activa en la teràpia, no un pacient com la mateixa paraula diu, es a dir no com un element passiu en el procés.
Així doncs, el client és el que porta les rendes de la teràpia, no el terapeuta. Però aquest últim ha de presentar unes condicions bàsiques per aconseguir l'èxit de la mateixa: aquestes són l'empatia, l'acceptació positiva incondicional i l'autenticitat. El procés en general ha de ser vist com una confiança plena en el pacient, basada en la creença que les persones sabem cap on hem de créixer i que ens sabem autor-regular, l'únic que ha de fer el terapeuta és garantir les condicions òptimes per afavorir aquests processos innats de les persones.
Actituds bàsiques:
- L'acceptació: S'accepta a la persona tal i com es revela en la seva relació davant el psicoterapeuta
- L'empatia: És la capacitat del terapeuta d'entrar mentalment en el món de l'altre per poder entendre i facilitar així l'acompanyament terapèutic en el desenvolupament i guariment del seu trastorn.
- L'autenticitat: La qual permet un diàleg sincer entre terapeuta i pacient, el terapeuta segueix sent l'expert però es comunica com humà al servei del pacient.
Conclusions i reflexions
Tal i com hem vist, el model humanista de psicoteràpia de Rogers es basa en la plena confiança en la capacitat de creixement i d'auto-regulació de les persones. Tot i així, penso que hi ha certs trastorns que crec que precisen més que això. Moltes vegades el pacient no és capaç de per sí sol saber cap on ha d'avançar, sense unes eines mínimes la superació o el creixement no és sempre possible, o si més no, és molt difícil.
En quan al documental "Pensant en els altres" emès a tv3 per el programa 60 minuts he de dir que em va fascinar i alhora emocionar. Em va fascinar una manera d'ensenyar molt més humana del que ho es avui en dia l'ensenyament a la majoria d'escoles. Els centres d'ensenyament estan formats de manera que es preparin a les persones purament per cobrir les demandes del capitalisme, és a dir tot el que té a veure amb implicacions emocionals o de relació amb els altres s'ha apartat de les aules perquè no han cregut mai necessari que temes d'aquest tipus s'hagin d'ensenyar a les classes. Avui ens estem adonant que hem estat apartant de l'ensenyament una de les parts fonamentals del coneixement humà, la seva intel·ligència emocional. L'empatia, per exemple, com moltes d'altres capacitats humanes s'ha de treballar i promoure, ja que és una eina fonamental de comprensió i confiança en els altres.
Tot i això, el model educatiu ja esta canviant i per exemple avui en dia saber treballar en equip és una de les capacitats més reclamades alhora de contractar algú, la qual cosa fa que es comencin a importar a les escoles, instituts i universitats matèries que ensenyen aquesta i d'altres capacitats bàsiques relacionades amb la mateixa que el fan possible. Per aquesta raó crec que el model educatiu que em vist al documental és el que està arribant i el que s'implantarà ja que per treballar en equip fa falta l'empatia,escolta activa, tolerància, respecte, així com moltes d'altres competències.
A més totes aquestes competències emocionals portarien a un benestar social més alt així com reduir els problemes comunicatius entre uns i altres, o les baralles i discussions per falta de comprensió.
Tal i com hem vist, el model humanista de psicoteràpia de Rogers es basa en la plena confiança en la capacitat de creixement i d'auto-regulació de les persones. Tot i així, penso que hi ha certs trastorns que crec que precisen més que això. Moltes vegades el pacient no és capaç de per sí sol saber cap on ha d'avançar, sense unes eines mínimes la superació o el creixement no és sempre possible, o si més no, és molt difícil.
En quan al documental "Pensant en els altres" emès a tv3 per el programa 60 minuts he de dir que em va fascinar i alhora emocionar. Em va fascinar una manera d'ensenyar molt més humana del que ho es avui en dia l'ensenyament a la majoria d'escoles. Els centres d'ensenyament estan formats de manera que es preparin a les persones purament per cobrir les demandes del capitalisme, és a dir tot el que té a veure amb implicacions emocionals o de relació amb els altres s'ha apartat de les aules perquè no han cregut mai necessari que temes d'aquest tipus s'hagin d'ensenyar a les classes. Avui ens estem adonant que hem estat apartant de l'ensenyament una de les parts fonamentals del coneixement humà, la seva intel·ligència emocional. L'empatia, per exemple, com moltes d'altres capacitats humanes s'ha de treballar i promoure, ja que és una eina fonamental de comprensió i confiança en els altres.
Tot i això, el model educatiu ja esta canviant i per exemple avui en dia saber treballar en equip és una de les capacitats més reclamades alhora de contractar algú, la qual cosa fa que es comencin a importar a les escoles, instituts i universitats matèries que ensenyen aquesta i d'altres capacitats bàsiques relacionades amb la mateixa que el fan possible. Per aquesta raó crec que el model educatiu que em vist al documental és el que està arribant i el que s'implantarà ja que per treballar en equip fa falta l'empatia,escolta activa, tolerància, respecte, així com moltes d'altres competències.
A més totes aquestes competències emocionals portarien a un benestar social més alt així com reduir els problemes comunicatius entre uns i altres, o les baralles i discussions per falta de comprensió.
Bona feina, Sergi!
ResponElimina