Diagrama sistèmic

Introducció

Salvador Minuchin (1921-1974)

Psiquiatra i pediatra argentí i un dels destacats terapeutes familiars. Unes de les seves aportacions interessants són: el genograma i el diagrama sistèmic. Consisteixen en gràfiques en les quals es representen de manera visual les relacions existents entre un grup de persones o sistema.

Hi ha varis conceptes clau dins d'aquests esquemes:

• Jerarquia: Ens diu que hi ha diversos nivells i graus de responsabilitat dins d'un sistema
• Poder: Normalment lligat a la responsabilitat, és a dir com més responsabilitat dins un sistema més poder és té i viceversa. 
• Frontera: Dins una família han d'existir fronteres (normalment els pares i mares són els que s'han d'encarregar de delimitar-les i també prendre decisions per ells mateixos).

Cal afegir que no existeixen famílies desestructurades, sinó families estàndard, i d'altres no-estàndard. El que sí poden ser és destructives, o constructives. Per tant la qualitat de vida no depèn de l'estructura, sinó de la qualitat de les relacions internes.

Pràctica

Genograma

Es tracta d'un matrimoni d'homosexuals que tenen un fill adoptat en comú i entre ells i el nen mantenen una frontera flexible. El membre més gran d'aquesta parella havia estat casat amb una dona la qual va avortar als quatre mesos de gestació.

L'altre membre de la parella també havia estat amb una dona i havia tingut bessones que es van acabar quedant amb la seva mare.

Diagrama sistèmic

Es tracta d'una parella de 18 anys que mantenen entre ells un conflicte ocult perquè els dos es veuen implicats en relacions alienes a la parella. El noi li és infidel amb dues noies, i ella amb un noi de 25 anys.

La noia de 18 anys al mateix temps té un conflicte manifest amb una altra noia que aquesta al mateix temps està en una relació de sobreimplicació amb un noi de 17 anys. Aquesta última parella de 19 i 17 anys formen una coalició per perjudicar a la parella de 18 anys.

Conclusions

Aquests dos tipus d'esquemes, el genograma i el diagrama sistèmics són molt visuals. Permeten a una persona externa a aquell sistema amb un simple cop d'ull veure com està format l'entorn de la persona que té al davant.

És evident que el context i les relacions interpersonals de cada individu exerceixen un paper clau en la seva salut mental, i per tant alhora de tractar a un individu per exemple d'un trastorn mental aquestes dues eines es converteixen en molt útils per no acabar fent-nos un embolic amb les relacions d'aquest.

La única limitació que veig és sobretot en el diagrama sistèmic, ja que al ser tan precís en quan a conflictes i relacions entre persones s'ha d'anar modificant constantment,és a dir que la seva validesa normalment deu ser bastant curta. El genograma en canvi, en termes generals reflexa només les relacions parentives o únicament de lligams amb altre persones, sense especificar tant i per això té més validesa en terminis més amplis de temps.

Sense dubte, són uns ítems de gran valor per la psicologia i un pas endavant en la comprensió de les persones per la rapidesa i facilitat amb la qual d'una manera general és pot veure la qualitat del sistema de relacions que manté una persona. I més tractant-se de teràpies familiars, les quals han deixat de donar la màxima importància en l'individu com a font principal del problema i s'han centrat més en el seu ambient .

Necessitats humanes

Introducció

Abraham Maslow (Nova York 1908- Califòrnia 1970) va ser un dels principals creadors i personatges dins de la psicologia humanista, aquesta corrent tenia com a idea principal que l'home té tendència a la salut mental i que busca contínuament l'auto-actualització i l'auto-realització. L'aportació més coneguda de Maslow, és la seva piràmide de les necessitats, aquest model planteja una jerarquia de les necessitats humanes en el que la satisfacció de les necessitats més bàsiques dona lloc a la generació de necessitats més elevades.

La idea bàsica d'aquesta jerarquia és que las necessitats més altes només ocupen la nostre atenció un cop tenim les de sota resoltes. Les forces de creixement donen lloc a un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats cap avall.

Hi ha tres tipus de comportaments destinats a satisfer aquestes necessitats:

• Comportaments constructius: S'assoleix la necessitat i tothom en surt beneficiat.
• Comportaments destructius: S'assoleix la necessitat però algú en surt perjudicat.
• Comportaments fallits: No s'aconsegueix solucionar la necessitat.  

Pràctica

Buscar un exemple en cada nivell de la piràmide de comportament: constructiu, destructiu i fallit.

Primer nivell: Fisiològic

• Constructiu: Una persona té ganes d'orinar i va al bany a fer-ho.
• Destructiu: Una persona té ganes d'orinar i ho fa al carrer.
• Fallit: Una persona té ganes d'orinar i s'aguanta.

Segon nivell: Seguretat

• Constructiu: Una persona té molèsties al genoll i ha quedat per jugar amb un seu amic a tennis. Quan falta un dia pel partit el truca i li diu que no hi podrà anar.
• Destructiu: Una persona té molèsties al genoll i ha quedat per jugar a tennis amb un seu amic i no es presenta.
• Fallit: Una persona té molèsties al genoll i tot i així va a jugar a tennis amb un seu amic amb el que havia quedat i es lesiona la cama.

Tercer nivell: Amor i pertinença

• Constructiu: Un home manté relacions sexuals amb la seva parella
• Destructiu: Un home casat manté relacions sexuals amb una altra dona.
• Fallit: Un home té ganes de tenir relacions sexuals i la seva parella no vol, com a conseqüència no en té.

Quart nivell: Autoestima

• Constructiu: Salvar a una persona d'una catàstrofe i que t'agraeixin la gesta
• Destructiu: Guanyar un partit de futbol per subornar a l'àrbitre.
• Fallit: Una persona malgrat ha estudiat moltes hores un examen l'acaba suspenent.

Cinquè nivell: Auto-realització

• Constructiu: Una persona treballa moltes hores en un projecte i al final és tot un èxit.
• Destructiu: Una persona fa un projecte, és porta a terme, i per un error s'acaba esfondrant i mata a 20 persones.
• Fallit: Una persona es passa moltes hores fent un projecte però finalment no li accepten.

Conclusions

El concepte de necessitats vist des del punt de vista d'una escala, de més elementals a més profundes és molt interessant ja que en la nostre societat en la qual moltes de les necessitats ens venen imposades: ja sigui per anuncis, fets culturals o tradicionals, tendències... Solem pensar, o ens volen fer pensar (parlo de campanyes de màrqueting i del sistema capitalista en general) que la complerta felicitat la trobarem darrera d'aquell nou model de cotxe, o d'aquella casa amb piscina, o aquell vestit tan bonic que porta aquella cantant...

 Per tant fer-nos adonar que en definitiva totes aquestes necessitats no ens serviran per avançar esglaons en el camí cap a la auto-realització pot fer obrir-nos els ulls i meditar sobre cap on volem dedicar els nostres esforços i quines són aquelles accions que faran possible que la nostre vida sigui plena.

Penso que s'hauria de substituir la idea imperant en la nostre societat actual, on el plaer aquí i ara sembla ser el modus operandi de la majoria de persones. El que s'ha de buscar segons la teoria de Maslow es fomentar aquelles conductes que ens faran ser més feliços alliberant-nos d'aquesta tendència actual egoiste i de plaers immediats per passar a una altre formar d'actuar més altruista; però que en definitiva acabarà repercutin igualment de manera positiva en l'individu. 

Tot i això, no crec en una piràmide de necessitats universal. Penso que cada persona té associada un tipus de piràmide i per tant els esglaons de cada un dels individus poden presentar diferències. No és pot atribuir arbitràriament un fet de la vida amb la repercussió emocional de cada individu, i per tant no crec en una relació causal entre fet i estat emocional. 

Causalitat circular

Introducció

La Psicologia Sistèmica estudia els fenòmens de relació i comunicació en qualsevol grup que interaccioni, entès com un sistema.

Un sistema és una estructura les parts del qual estan interrelacionades entre si.

Originalment aquesta orientació en Psicologia començar utilitzant-se en l'àmbit familiar de malalts amb psicopatologies severes, evidenciant que el membre que expressa símptomes és l'emergent de la relació patològica de tot el grup. 

El malalt és l'únic que no tolera aquesta situació i és el que es resisteix a formar part d'aquest sistema, mentre els altres intenten mantenir l'equilibri per evitar la separació del grup. 

Amb el temps, aquest enfocament en psicologia es continua utilitzant no només amb malalts mentals sinó també amb persones no necessàriament malaltes sinó amb pertorbacions psicològiques, produïdes per una dinàmica familiar distorsionada, amb falles de comunicació, confusió de rols i patrons de comportament alterats que són els que ocasionen aquests trastorns. 

Aquest moviment sorgeix a mitjans del segle passat com a conseqüència de la influència del pensament filosòfic ambientalista d'aquesta època amb una concepció de l'home com a ésser social producte del seu ambient. 

Aquest mètode en psicologia modifica l'abordatge terapèutic pel que fa a la forma de realitzar, la durada dels tractaments i el rol del psicòleg, i donada les seves característiques, no és imprescindible la presència de tot el grup sinó que poden participar alguns dels membres i fins només un d'ells, perquè en tot sistema, el canvi d'una de les parts produeix una modificació en totes les altres, donant lloc a un altre sistema amb una nova configuració. 

Es tracta d'una psicoteràpia breu, amb objectius limitats al motiu de la consulta, on el pacient no és passiu sinó que és considerat un client que també tindrà al seu càrrec. 

El psicòleg, dins d'aquest enfocament, també té una participació activa i no passiva com tenen els tractaments tradicionals, orientant el discurs, amb una intenció pràctica, que brindi alternatives, assenyali les emocions que sorgeixin i pugui detectar valors i entendre què és el que no li permet ser feliç a aquest individu. 

Aquesta manera terapèutic es centra més en les possibilitats que en les debilitats, destaca el positiu més que el negatiu, dóna suport als canvis i els propis objectius del subjecte perquè aconsegueixi tenir una major perspectiva de la seva realitat i pugui trobar una sortida alternativa. 

 Aquesta forma de psicoteràpia es pot realitzar en una sola sessió de dues hores de durada, però en general s'arriba a estendre fins a vuit sessions d'una hora, quan es considera que en una sola entrevista no es poden complir els objectius. 

Cal destacar que aquesta forma de tractament no es tracta d'atendre a un pacient que està malalt sinó d'una persona que té dificultats d'adaptació, de relació, de comunicació, que només necessita sortir de la seva confusió i veure més clar per poder seguir el seu camí sol, sense suports. 

Més que no pas solucionar problemes, s'aprèn a viure amb els problemes, perquè viure la vida intensament és crear compromisos i relacionar-se adequadament i les dificultats són els desafiaments que necessitem per sentir-nos vius. 

Tots tenen problemes, que no difereixen significativament dels dels altres, la qüestió no són els problemes sinó com els vivim.

Hi ha algunes figures clau, l'antropòleg Gregory Bateson o Milton Erickson dels quals neixen gran part de les terapies familiars o de grups...

Bateson va definir dos tipus de relacions:

• Simètriques: Els diversos elements del sistema interactuen de forma semblant, poden ser relacions constructives o destructives.
• Complementàries: Els diferents elements interactuen amb rols diferents, les relacions igualment poden ser constructives o destructives.

Pràctica

En el següent apartat incloc quatre esquemes per a quatre seqüències de causalitat circular: una de simètrica constructiva, una altra de simètrica destructiva, una complementària constructiva i finalment complementària destructiva.

1. Seqüència simètrica constructiva

2. Seqüència simètrica destructiva

3. Seqüència complementària constructiva

4. Seqüència complementària destructiva

Conclusions

Penso que l’entrada de el context de la persona i del seu sistema de relacions en la psicologia es fonamental per poder entendre molt millor els trastorns de la persona, bàsicament perquè l’espècie humana és molt social per naturalesa i si se la vol estudiar també es fonamental tenir en compte totes les seves relacions interpersonals. 

Tot i així penso que les seves tècniques d’intervenció són bastant superficials i poc elaborades. Intenten ser solucions ràpides i per això no arriben a aprofundir en el problema, és limiten a eliminar els símptomes o a fer modificacions sense saber molt bé el resultat o les consequencies de les seves intervencions. Aquest últim punt m’ha semblat bastant xocant alhora que negatiu, ja que intentant modificar alguna part de l’engranatge de les rodes dentades tal i com diu l’efecte papallona poden, sense voler, arribar a provocar un huracà en la vida del pacient.

A part de tot això s’ha de tenir en compte que moltes vegades la familia o les persones relacionades amb el trastorn del pacient no tenen la voluntat ni tampoc creuen necessari anar al psicòleg si segons ells no tenen cap problema, el problema el té el pacient. Però per a aquest últim, aquesta concepció del seu trastorn és positiva ja que l’alleugera i l’inculpa de responsabilitat sobre el seu trastorn, l'ambient interpersonal en el que viu ha fet desenvolupar en ell la patologia i per tant no s'ha d'avergonyir ni de culpabilitzar-se per això, a part d'estalviar-se els judicis de les persones del seu voltant perquè segons aquesta teoria són ells els causants del seu problema.