Diagrama sistèmic

Introducció

Salvador Minuchin (1921-1974)

Psiquiatra i pediatra argentí i un dels destacats terapeutes familiars. Unes de les seves aportacions interessants són: el genograma i el diagrama sistèmic. Consisteixen en gràfiques en les quals es representen de manera visual les relacions existents entre un grup de persones o sistema.

Hi ha varis conceptes clau dins d'aquests esquemes:

• Jerarquia: Ens diu que hi ha diversos nivells i graus de responsabilitat dins d'un sistema
• Poder: Normalment lligat a la responsabilitat, és a dir com més responsabilitat dins un sistema més poder és té i viceversa. 
• Frontera: Dins una família han d'existir fronteres (normalment els pares i mares són els que s'han d'encarregar de delimitar-les i també prendre decisions per ells mateixos).

Cal afegir que no existeixen famílies desestructurades, sinó families estàndard, i d'altres no-estàndard. El que sí poden ser és destructives, o constructives. Per tant la qualitat de vida no depèn de l'estructura, sinó de la qualitat de les relacions internes.

Pràctica

Genograma

Es tracta d'un matrimoni d'homosexuals que tenen un fill adoptat en comú i entre ells i el nen mantenen una frontera flexible. El membre més gran d'aquesta parella havia estat casat amb una dona la qual va avortar als quatre mesos de gestació.

L'altre membre de la parella també havia estat amb una dona i havia tingut bessones que es van acabar quedant amb la seva mare.

Diagrama sistèmic

Es tracta d'una parella de 18 anys que mantenen entre ells un conflicte ocult perquè els dos es veuen implicats en relacions alienes a la parella. El noi li és infidel amb dues noies, i ella amb un noi de 25 anys.

La noia de 18 anys al mateix temps té un conflicte manifest amb una altra noia que aquesta al mateix temps està en una relació de sobreimplicació amb un noi de 17 anys. Aquesta última parella de 19 i 17 anys formen una coalició per perjudicar a la parella de 18 anys.

Conclusions

Aquests dos tipus d'esquemes, el genograma i el diagrama sistèmics són molt visuals. Permeten a una persona externa a aquell sistema amb un simple cop d'ull veure com està format l'entorn de la persona que té al davant.

És evident que el context i les relacions interpersonals de cada individu exerceixen un paper clau en la seva salut mental, i per tant alhora de tractar a un individu per exemple d'un trastorn mental aquestes dues eines es converteixen en molt útils per no acabar fent-nos un embolic amb les relacions d'aquest.

La única limitació que veig és sobretot en el diagrama sistèmic, ja que al ser tan precís en quan a conflictes i relacions entre persones s'ha d'anar modificant constantment,és a dir que la seva validesa normalment deu ser bastant curta. El genograma en canvi, en termes generals reflexa només les relacions parentives o únicament de lligams amb altre persones, sense especificar tant i per això té més validesa en terminis més amplis de temps.

Sense dubte, són uns ítems de gran valor per la psicologia i un pas endavant en la comprensió de les persones per la rapidesa i facilitat amb la qual d'una manera general és pot veure la qualitat del sistema de relacions que manté una persona. I més tractant-se de teràpies familiars, les quals han deixat de donar la màxima importància en l'individu com a font principal del problema i s'han centrat més en el seu ambient .